El meu món dins la maleta

 

Tu no saps com jo voldria

retornar a la nostra Itàlia,

ser capaç de reduir de nou

el meu món dins la maleta

i dir de nou adéu a tantes coses,

com ja vam fer una vegada,

per endinsar-nos de nou en un país

del qual calia aprendre totes les paraules

i de nou carregar-nos d'il·lusions i de dubtes.

Sí, voldria agafar el bitllet

per a un país com tots però encara inèdit per a mi,

del qual només n'hagués vist la silueta

de colors innocents sobre el paper escolar un mapa

i anar-hi, a fer-lo meu i a fer-lo teu,

construir fets i paraules amb tu,

trobar-m'hi en blanc i nu

com el nen quan arriba al món

i només observa per aprendre

les formes i els colors i els noms

i es passa un bon temps

només podent anomenar les coses

sense poder matisar ni verbs ni sentiments.

Com voldria ser capaç

de sintetitzar el passat

fins que em cabés tot

endreçat a la butxaca

i prendre't pel braç per

retornar de nou amb tu a Itàlia.

Ricard Creus, "Tornar a nosaltres mateixos"

No traduirem la saudade

Hi ha tramvies que descarrilen a les cantonades i una ciutat que trontolla amb el vent, avions com ocells que volen ben arran i esglaons per arribar al mirador, on la tarda pinta de taronja les teulades. Lletres picades a màquina saltant per les pedres que fan pilonets al terra. Roba estesa, habitacions deshabitades, herbes que desafien les parets. Trànsit i desert de tramvies i desassossec. Tinc un bitllet per a la Rua dos Douradores. Em concedeixes aquest trajecte? Prometo no traduir la saudade. Podem fer un cafè amb aquella aroma de tabaqueria, o intentar rimar ginjinha amb sardinha en carrers vestits de festa. La vida tindrà la força d'un fado. No hi haurà terratrèmol que pugui destrossar Lisboa a les 9:20 del matí.