Últimes reflexions abans d'apagar l'ordinador

¿Quant de temps els queda, als llibres, tal com
ara els coneixem? L'olor de les fulles
relligades en l'ordre necessari

per a l'emoció, el pes inequívoc
de la matèria sostinguda entre
les mans, l'elasticitat de la llum
-a voltes còncava, a voltes convexa-
en passar cada pàgina. Imagino
la perplexitat de tots aquells éssers

que van néixer amb l'ànima de paper
-posem els corcs, les aranyes, els àcars,
els insomnes que xuclen la sang blanca
de la cel·lulosa- quan no existeixin
llibres a les lleixes. Penso també,
és clar, en els avantatges derivats

del canvi: les cases s'eixamplaran,
s'estendrà l'espai, apareixeran
parets allà on ja no les sospitàvem.
D'aquesta manera tindrem més metres
cúbics per omplir-los de solitud.

Gemma Gorga

La música i el lloc

Continuant amb la ruta musical estiuenca, el diumenge vam fer cap a les ruïnes d'Empúries per veure a Manel. Un camí resseguit amb llum al terra ens va guiar fins al lloc del concert, el Fòrum Romà, mullat per la pluja de la tarda. A la dreta de l'escenari, el temple. A l'esquerra, la lluna plena. Al mig, els Manel en estat de gràcia, havent esgotat un cop més totes les entrades. I van tocar Roma, que va ser una mena de simbiosi entre la música i  el lloc. Concert tranquil i amb bona connexió, accentuada a la recta final amb la gent ballant i corrent filera amunt, filera avall.

Manel - Criticarem les noves modes de pentinats

El temps de les cireres

El poble de les cireres està més al nord d'aquest petit país, i el tenim tan a tocar, que hauríem de pensar-lo més a prop. Com també el poble on vam sentir el cor lliure un estiu llunyà. La primera vegada que hi vam anar junts gairebé perdem el tren; un tren que ara agafem per separat. Però sempre estimaré el temps de les cireres. I sempre hi haurà llocs per descobrir més amunt d'on som; perquè aquest nord nostre és tan relatiu...