dilluns, 9 de maig del 2011

Petites respostes


Que em disculpin les grans preguntes per les petites respostes.

Wislawa Szymborska

dimecres, 13 d’abril del 2011

Cap al tard


Des de l'habitació se senten cantar els ocells, i cap al tard, entra un raig de sol encantador que projecta una finestra de llum a la paret. Com les fotos de Chema Madoz, com totes les coses que poden ser possibles. Cap al tard, és el moment de regar les flors del balcó, respirar a fons i escoltar alguna cançó: Toti Soler - Em dius que el nostre amor

dissabte, 9 d’abril del 2011

Música


¿Quién habrá inventado la música? Y el viento? El mar? La lluvia? Cuándo habrá nacido la armonía? Qué habrá sonado primero? El lenguaje de la brisa o el canto del ruiseñor?


Desde una a otra orilla y viceversa, la música cruza el puente y la recibimos con los brazos y oídos abiertos. A veces ella calma y a veces enardece. Acaricia a los niños y adormece a los viejos.

Cuando llueve es el canto de las nubes. La música es un arrabal del cielo y es el único paisaje que disfrutan los ciegos. Beethoven nos abriga y Mozart nos refresca.


Hay tonadas que enhebran los silencios y el silencio se convierte en música. Los esclavos y los presos se renuevan en el canto y esa música es su única libertad. Con la música respiran y si algún guardia la prohíbe, igual cantan en silencio.


La música es un premio, un recurso, una victoria. Con alegría o congoja la música nos vive y nos revive. Cuando alguien nos dice que nos vayamos con la música a otra parte, sin vacilar nos vamos, dichosos de que nos siga acompañando la felicidad de sus sonidos.

Mario Benedetti

dimecres, 6 d’abril del 2011

Leggerezza

S'havia tatuat la paraula leggerezza al canell. M'explicava que, per ell, era una filosofia de vida, i la raó que fos en italià, era per la importància dels anys que havia viscut a la ciutat eterna. Més endavant, llegia com Italo Calvino la proposava pel nou mil·leni. Leggerezza, lleugeresa. M'agrada.

dilluns, 4 d’abril del 2011

La rebel·lió de les taronges

La bossa s'ha trencat i les taronges han rodolat tot fent un escampall carrer avall, formant una composició de punts de color sobre l'asfalt.

La plaça del dubte


La incertesa pren els dies, i a nosaltres que ens troba ballant a la plaça del dubte. Entre l'efímer i l'etern, i en procés constant, construïm els nostres somnis, intentant ser autors del nostre destí; fixant-nos en els accents, escrivint cada punt i seguit...