El futur és un present per a totes les edats

Apaguem la llum, encenem l'ombra.

Caminem quan es pon el sol, ballem en nits de lluna creixent.

I bevem futur perquè és un present per a totes les edats.

                           

Els colors del gris

Com el metro amb les seves línies, 

o com un racó per descobrir; 

el gris guarda tots els colors. 

Els busquem?

Terrat

La rentadora dóna voltes. I la roba, que no és impermeable, es mulla. Després de centrifugar la pujo a estendre al terrat, caminant entre escales i rajoles vermelles. La tarda de tardor que se'n va carrega de sol les espatlles, mentre de puntetes penjo tot el que porto als fils que van d'una banda a l'altra. Al voltant, hi ha antenes, xemeneies, balcons i més terrats, un tros de muntanya i una mica de mar. Les agulles de fusta fixen el lloc. I la roba oneja de nit, es mou i es vesteix d'aire.

Jo crec que al terrat li van dir terrat perquè no s'allunyés del terra; com el cap dels peus, vaja.

Mercedes Sosa · Alfonsina y el mar

M'hi apunto

M'apunto a mirar a través d'un calidoscopi, a l'existència d'altres mons dins d'un mateix món, a entrar en altres realitats. M'apunto amb qui té la tardor al cor i la primavera al cap. També al revés. M'apunto a acceptar el naufragi, a la força que surt enmig del desastre, a tornar a pedalar. M'apunto amb qui busca el costat bo, qui no etiqueta, qui lluita, qui persegueix els somnis, i qui no sap on els ha deixat. Així doncs, també m'apunto amb els despistats. M'apunto als dies i nits fets de moments, als petits plaers, a l'emoció compartida, a la complicitat,  a la tendresa, a l'amistat, i a les relacions sinceres. A l'energia d'una abraçada i 'a la confiança quan avança'. A la companyia i a la soledat que ens fan com som, com volem ser. M'apunto a caminar de costat, no més endavant, tampoc més enrere. A la paraula, al nom de les coses i a les coses pel seu nom. M'apunto a voler poble i a voler ciutat, mar i muntanya, als viatges en tren i a les estacions, a l'olor dels carrers. M'apunto a les cançons que ballen, volen, caminen, i s'asseuen amb nosaltres. M'apunto a l'art que no s'emmarca, que no s'exposa, que no es diu. M'apunto a la poesia dels ulls, de la mirada. M'apunto a fer visible l'invisible, i a compartir, no mostrar o demostrar. M'apunto a veure i a beure el got mig ple. A embriagar-nos de vi, de poesia o de virtut, com més ens plagui, que deia un poeta maleït. M'apunto a indignar-me amb el temps que es dedica a la cultura als telenotícies, en comparació amb el que es dedica als esports. M'apunto a fer dels diaris barrets de paper, i a batallar contra els necis i l'oblit. M'apunto a pensar que en la bogeria hi ha més cordura que en el que el sentit comú considera normal. M'apunto a l'intent de ser coherent. A fer camí, a créixer i a posar vida als anys. A anar sense paraigua, i per tant, a mullar-me en un món d'una liquidesa estranya. M'apunto a voler les primaveres lliures, al respecte i a vindicar tot allò que fa falta. A la justícia, tota, però a la social més que a la poètica. M'apunto a obrir la finestra, i també a sortir al carrer. M'apunto a l'esperança, al desig d'un món millor (per a tothom), a la gent que treballa perquè sigui així, cadascú a la seva manera. D'aquesta forma, també voldria apuntar-me amb el pagès que treballa amb passió, el polític que és honest, l'administrador de records, el netejador incombustible, el jardiner detallista, el cambrer pacient, el modista que cus els trossos trencats, l'enginyer d'il·lusions... I també a les idees del bomber, sempre tant maltractades. I en definitiva, amb qui fa les coses amb amor, qui dubta, i qui sap que sempre hi haurà coses per aprendre, perquè sempre es pot aprendre de tothom.

Agua ensimismada

El agua ensimismada

¿piensa o sueña?

María Zambrano

Nos+altres

Nosaltres no hauria de ser no als altres. Hi ha qui prefereix restar, classificar instantàniament. I això dóna com a resultat un nosaltres petit, excloent, pobre... malgrat es cregui gran, ric i superb. I no, jo no en vull formar part, d'aquesta operació matemàtica inexorable. Prefereixo sumar les lletres que fan un camí de formiga, però que el fan endavant i per tothom.