Cal que neixin flors a cada instant

Com la veu de l'aigua

"Revolució"

Com casa netejada
Com sòl escombrat
Com porta oberta

Com pur inici
Com temps nou
Sense taca ni vici

Com la veu del mar
Interior d’un poble

Com pàgina en blanc
On el poema emergeix

Com arquitectura
De l’home que aixeca
La seva habitació.

Sophia de Mello Breyner Andersen

Abric de paraules

 



...y para una vez al menos
tropezar con una piedra,
mojarse con alguna lluvia,
perder la llave en la hierba;
y dirigir la mirada tras una chispa en el viento;
y sin cesar no saber
algo importante.

Vam entrar a l'any nou saltant i amb la boca plena de raïms. Ens van dir que és tradició d'un país nord enllà, i em va semblar una bona manera de canviar l'1 pel 2. Mentre els peus aterraven, tot de focs artificials sortien disparats cap al cel de Berlín. També sortien espurnes de l'edifici del davant, que eren com punts de llum. M'ho mirava des d'un balcó petit on els fumadors s'hi aplegaven per consumir les primeres calades de fum i fred. Una fred que també es colava, capa per capa i a poc a poc, per tota la roba que ens cobria. Per cert, final i inici d'any sempre són un bon moment per saltar, però mira, tenim tres-cents seixanta-quatre dies més per provar de ser uns grans saltimbanquis.

Però ara que ja fa un mes que hem estrenat calendari, i que del refredat passem a un xic de grip, la fred ens arriba en forma de lleugers polsims de neu. Em comuniquen que al petit país, la tramuntana li manté el pols. I ja em sembla bé: resistència empordanesa. Aquesta onada no és una guerra freda, però ens troba congelats. No estem sorpresos, però tampoc no estem preparats. I tot trontolla, però anem tirant. I en algun tros d'algun diari, amb quatre dades copiades d'algun lloc, s'hi informa que la poeta Wislawa Szymborska s'ha mort. Se'n va quan fa més fred, però ens deixa un abric de paraules. I penso que potser sí, que les paraules -les que s'escriuen en lletra petita- ens podran abrigar de veritat.

Estimo altament aquestes dues petites paraules: "no sé". 
Petites, però dotades d'ales per al vol.
Wislawa Szymborska

El futur és un present per a totes les edats

Apaguem la llum, encenem l'ombra.

Caminem quan es pon el sol, ballem en nits de lluna creixent.

I bevem futur perquè és un present per a totes les edats.

                           

Els colors del gris

Com el metro amb les seves línies, 

o com un racó per descobrir; 

el gris guarda tots els colors. 

Els busquem?

Terrat

La rentadora dóna voltes. I la roba, que no és impermeable, es mulla. Després de centrifugar la pujo a estendre al terrat, caminant entre escales i rajoles vermelles. La tarda de tardor que se'n va carrega de sol les espatlles, mentre de puntetes penjo tot el que porto als fils que van d'una banda a l'altra. Al voltant, hi ha antenes, xemeneies, balcons i més terrats, un tros de muntanya i una mica de mar. Les agulles de fusta fixen el lloc. I la roba oneja de nit, es mou i es vesteix d'aire.

Jo crec que al terrat li van dir terrat perquè no s'allunyés del terra; com el cap dels peus, vaja.

Mercedes Sosa · Alfonsina y el mar