(Tenia de fa anys aquest text en esborrany. Va per tu, Jan)
La bicicleta verda de la
Mei. El barret. L'hort. Els peixos taronges. El viver i la granyota
que ha aparegut avui. És molla l'aigua? El vas d'aiga fresca del
pou. La pastilla de sabó de la matança del porc de fa més de vint
anys. La cadira petita. L'aixada, el cavic i la galleda. Pots, olles
i testos. Les mans, el treball, la teva lletra. El ganivet que vas
desenterrar i amb el que tallar dóna gust. El cafè a dos quarts de
quatre al Sindicat. Els elàstics blaus, la camisa de quadres, les
ulleres de fil i els ulls, mirada clara i ulls de nen. La crossa i el
bastó, uns peus que fan equilibris però sempre dret. En Chinot. La
manta. La ràdio. La revista Alberes i tots els llibres que a
l'hivern t'han abrigat gairebé com la manta de llana, la llar de
foc. La canya de bufar, els troncs i les estelles: “una no fa foc,
dos tampoc, tres l'encenen i quatre el mantenen.” La finestra
verda, la vista al Mont i a l'hort (avui l'Oriol t'ha llaurat tots
els camps i ha tret totes les males herbes!). Els empelts juganers
del presseguer amb l'ametller. Les pomes de Sant Joan, les golden i aquella patata podrida. El molí, el
trull, l'antic cinema. El carro. L'olivera i el pi. El cistell amb
les avellanes. Els mongets i les mongetes desgranades. Les magranes.
Els préssecs i aquella olor, quan queia amb la bicicleta i l'àvia em curava. Les pedres de riu que durant anys vas
anar a buscar amb el carro per fer la casa. Crec que tens alguna cosa
aquí a la camisa, mira! Txas, ja t'he tocat el nas, però tu tens
més ritme entonant amb la cullera el “Nas de barraca sant Boi,
toca la petaca, bon noi” Simpàtic, murri, petit i exorit, avi
Joan, Jan, Juanito; és diumenge a l'hora de dinar, puges a poc a poc
els escalons tot afeitat i jo t'escric per poder-te amanyagar.
Tranquil que et guardo un tros de pa! De postres, hi ha
compota. Perquè les paraules no ho són tot i hi ha moltes
maneres d'estimar.
“Quan sigui mort, una
làpida que posi: aquí descansen la Lola i en Joan, que es van estimar molt, i ara continuaran”
