Recordo que, la segona vegada que vaig passejar-la, hi vaig gastar també un parell de sabates. I que al final acabes trobant el seu què a aquella manera d'esquivar romans temeraris sobre rodes, volant per carrers i carrerons. Aquest record que la fa eterna, fa enyorar-la a vegades amb tanta força, que la pedra es fa vidre i voldries protegir-la del pas del temps. Oi? Deu ser cosa de tramvies ;)
Recordo que, la segona vegada que vaig passejar-la, hi vaig gastar també un parell de sabates. I que al final acabes trobant el seu què a aquella manera d'esquivar romans temeraris sobre rodes, volant per carrers i carrerons. Aquest record que la fa eterna, fa enyorar-la a vegades amb tanta força, que la pedra es fa vidre i voldries protegir-la del pas del temps. Oi? Deu ser cosa de tramvies ;)
ResponEliminaI sembla que fos ahir quan descobriem jardins amagats rere portes austeres... qui hi tornés! :)
ResponElimina