El poble de les cireres està més al nord d'aquest petit país, i el tenim tan a tocar, que hauríem de pensar-lo més a prop. Com també el poble on vam sentir el cor lliure un estiu llunyà. La primera vegada que hi vam anar junts gairebé perdem el tren; un tren que ara agafem per separat. Però sempre estimaré el temps de les cireres. I sempre hi haurà llocs per descobrir més amunt d'on som; perquè aquest nord nostre és tan relatiu...
Sa novel·la la vaig trobar molt bonica, igual que aquesta entrada :)
ResponEliminaEsper que estiguis passant un bon estiu! Besos!