La tarda s'escapa vers endins

Al centre de la ciutat, la gent s'afanya a comprar en el primer dia de rebaixes. En un racó, sense seguir la velocitat ni la moda imperant, dues parelles d'avis ballen al so d'un home amb una guitarra. Una mica més enllà, al metro, quatre senyores riuen sense parar, i a l'altra banda, un nen no para de plorar. Agafo la línia groga, i a dins del vagó, una imatge que es va repetint cada vegada més: persones amb la mirada clavada als seus telèfons mòbils. Propera parada: Verdaguer. Arribo al Passeig Sant Joan, i camino amunt, aprofitant els últims dies que em queden en aquesta zona. El terra està ple de rayuelas dibuixades amb guixos de colors. Hi ha una font amb una escultura de la caputxeta vermella i el llop, bicicletes que creuen pel mig, gent passejant, nens als tobogans i als gronxadors, flors taronges a un costat, bancs on reposar, la font més antiga de la ciutat, i alguna terrassa on ja, per fi, poder demanar un cafè amb gel. Un seguici de tambors tomben per la cantonada d'un carrer, el meu, ple d'arbres. L'estiu ja ha arribat, però bufa un airet agraït i la tarda s'escapa vers endins...