dimecres, 25 d’abril del 2012

El meu món dins la maleta

 
Tu no saps com jo voldria
retornar a la nostra Itàlia,
ser capaç de reduir de nou
el meu món dins la maleta
i dir de nou adéu a tantes coses,
com ja vam fer una vegada,
per endinsar-nos de nou en un país
del qual calia aprendre totes les paraules
i de nou carregar-nos d'il·lusions i de dubtes.
Sí, voldria agafar el bitllet
per a un país com tots però encara inèdit per a mi,
del qual només n'hagués vist la silueta
de colors innocents sobre el paper escolar un mapa
i anar-hi, a fer-lo meu i a fer-lo teu,
construir fets i paraules amb tu,
trobar-m'hi en blanc i nu
com el nen quan arriba al món
i només observa per aprendre
les formes i els colors i els noms
i es passa un bon temps
només podent anomenar les coses
sense poder matisar ni verbs ni sentiments.
Com voldria ser capaç
de sintetitzar el passat
fins que em cabés tot
endreçat a la butxaca
i prendre't pel braç per
retornar de nou amb tu a Itàlia.

Ricard Creus, "Tornar a nosaltres mateixos"

dimarts, 3 d’abril del 2012

No traduirem la saudade


Hi ha tramvies que descarrilen a les cantonades i una ciutat que trontolla amb el vent, avions com ocells que volen ben arran i esglaons per arribar al mirador, on la tarda pinta de taronja les teulades. Lletres picades a màquina saltant per les pedres que fan pilonets al terra. Roba estesa, habitacions deshabitades, herbes que desafien les parets. Trànsit i desert de tramvies i desassossec. Tinc un bitllet per a la Rua dos Douradores. Em concedeixes aquest trajecte? Prometo no traduir la saudade. Podem fer un cafè amb aquella aroma de tabaqueria, o intentar rimar ginjinha amb sardinha en carrers vestits de festa. La vida tindrà la força d'un fado. No hi haurà terratrèmol que pugui destrossar Lisboa a les 9:20 del matí.