dissabte, 19 de novembre de 2011

M'hi apunto

M'apunto a mirar a través d'un calidoscopi, a l'existència d'altres mons dins d'un mateix món, a entrar en altres realitats. M'apunto amb qui té la tardor al cor i la primavera al cap. També al revés. M'apunto a acceptar el naufragi, a la força que surt enmig del desastre, a tornar a pedalar. M'apunto amb qui busca el costat bo, qui no etiqueta, qui lluita, qui persegueix els somnis, i qui no sap on els ha deixat. Així doncs, també m'apunto amb els despistats. M'apunto als dies i nits fets de moments, als petits plaers, a l'emoció compartida, a la complicitat,  a la tendresa, a l'amistat, i a les relacions sinceres. A l'energia d'una abraçada i 'a la confiança quan avança'. A la companyia i a la soledat que ens fan com som, com volem ser. M'apunto a caminar de costat, no més endavant, tampoc més enrere. A la paraula, al nom de les coses i a les coses pel seu nom. M'apunto a voler poble i a voler ciutat, mar i muntanya, als viatges en tren i a les estacions, a l'olor dels carrers. M'apunto a les cançons que ballen, volen, caminen, i s'asseuen amb nosaltres. M'apunto a l'art que no s'emmarca, que no s'exposa, que no es diu. M'apunto a la poesia dels ulls, de la mirada. M'apunto a fer visible l'invisible, i a compartir, no mostrar o demostrar. M'apunto a veure i a beure el got mig ple. A embriagar-nos de vi, de poesia o de virtut, com més ens plagui, que deia un poeta maleït. M'apunto a indignar-me amb el temps que es dedica a la cultura als telenotícies, en comparació amb el que es dedica als esports. M'apunto a fer dels diaris barrets de paper, i a batallar contra els necis i l'oblit. M'apunto a pensar que en la bogeria hi ha més cordura que en el que el sentit comú considera normal. M'apunto a l'intent de ser coherent. A fer camí, a créixer i a posar vida als anys. A anar sense paraigua, i per tant, a mullar-me en un món d'una liquidesa estranya. M'apunto a voler les primaveres lliures, al respecte i a vindicar tot allò que fa falta. A la justícia, tota, però a la social més que a la poètica. M'apunto a obrir la finestra, i també a sortir al carrer. M'apunto a l'esperança, al desig d'un món millor (per a tothom), a la gent que treballa perquè sigui així, cadascú a la seva manera. D'aquesta forma, també voldria apuntar-me amb el pagès que treballa amb passió, el polític que és honest, l'administrador de records, el netejador incombustible, el jardiner detallista, el cambrer pacient, el modista que cus els trossos trencats, l'enginyer d'il·lusions... I també a les idees del bomber, sempre tant maltractades. I en definitiva, amb qui fa les coses amb amor, qui dubta, i qui sap que sempre hi haurà coses per aprendre, perquè sempre es pot aprendre de tothom.

Per últim, i no per això menys important, m'apunto a la revolució dels somriures.

4 comentaris:

  1. Me apunto, Camarada. Me apunto a administrar, o al menos a intentarlo, algunos de tus mejores recuerdos. Recuerda que la historia es nuestra.

    ResponElimina
  2. Recordar: tornar a passar pel cor.

    Miraré de tenir-ho present, i sinó,
    buscaré entre els teus arxius... ;)

    Gràcies, camarada!

    ResponElimina
  3. Blanca, no hi ha data límit per apuntar-se a ser militant de la vida. Però diria que ja fa molt que hi ets, que hi estàs!

    "Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo" E.G

    ResponElimina