dilluns, 5 de desembre de 2011

Terrat


La rentadora dóna voltes. I la roba, que no és impermeable, es mulla. Després de centrifugar la pujo a estendre al terrat, caminant entre escales i rajoles vermelles. La tarda de tardor que se'n va carrega de sol les espatlles, mentre de puntetes penjo tot el que porto als fils que van d'una banda a l'altra. Al voltant, hi ha antenes, xemeneies, balcons i més terrats, un tros de muntanya i una mica de mar. Les agulles de fusta fixen el lloc. I la roba oneja de nit, es mou i es vesteix d'aire.


Jo crec que al terrat li van dir terrat perquè no s'allunyés del terra; com el cap dels peus, vaja.

1 comentari: