dijous, 2 de febrer de 2012

Abric de paraules

 



...y para una vez al menos
tropezar con una piedra,
mojarse con alguna lluvia,
perder la llave en la hierba;
y dirigir la mirada tras una chispa en el viento;
y sin cesar no saber
algo importante.


Vam entrar a l'any nou saltant i amb la boca plena de raïms. Ens van dir que és tradició d'un país nord enllà, i em va semblar una bona manera de canviar l'1 pel 2. Mentre els peus aterraven, tot de focs artificials sortien disparats cap al cel de Berlín. També sortien espurnes de l'edifici del davant, que eren com punts de llum. M'ho mirava des d'un balcó petit on els fumadors s'hi aplegaven per consumir les primeres calades de fum i fred. Una fred que també es colava, capa per capa i a poc a poc, per tota la roba que ens cobria. Per cert, final i inici d'any sempre són un bon moment per saltar, però mira, tenim tres-cents seixanta-quatre dies més per provar de ser uns grans saltimbanquis.

Però ara que ja fa un mes que hem estrenat calendari, i que del refredat passem a un xic de grip, la fred ens arriba en forma de lleugers polsims de neu. Em comuniquen que al petit país, la tramuntana li manté el pols. I ja em sembla bé: resistència empordanesa. Aquesta onada no és una guerra freda, però ens troba congelats. No estem sorpresos, però tampoc no estem preparats. I tot trontolla, però anem tirant. I en algun tros d'algun diari, amb quatre dades copiades d'algun lloc, s'hi informa que la poeta Wislawa Szymborska s'ha mort. Se'n va quan fa més fred, però ens deixa un abric de paraules. I penso que potser sí, que les paraules -les que s'escriuen en lletra petita- ens podran abrigar de veritat.

Estimo altament aquestes dues petites paraules: "no sé". 
Petites, però dotades d'ales per al vol.
Wislawa Szymborska

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada