dilluns, 19 de setembre del 2011
dilluns, 5 de setembre del 2011
dimarts, 30 d’agost del 2011
Últimes reflexions abans d'apagar l'ordinador
¿Quant de temps els queda, als llibres, tal com
ara els coneixem? L'olor de les fulles
relligades en l'ordre necessari
per a l'emoció, el pes inequívoc
de la matèria sostinguda entre
les mans, l'elasticitat de la llum
-a voltes còncava, a voltes convexa-
en passar cada pàgina. Imagino
la perplexitat de tots aquells éssers
que van néixer amb l'ànima de paper
-posem els corcs, les aranyes, els àcars,
els insomnes que xuclen la sang blanca
de la cel·lulosa- quan no existeixin
llibres a les lleixes. Penso també,
és clar, en els avantatges derivats
del canvi: les cases s'eixamplaran,
s'estendrà l'espai, apareixeran
parets allà on ja no les sospitàvem.
D'aquesta manera tindrem més metres
cúbics per omplir-los de solitud.
Gemma Gorga
ara els coneixem? L'olor de les fulles
relligades en l'ordre necessari
per a l'emoció, el pes inequívoc
de la matèria sostinguda entre
les mans, l'elasticitat de la llum
-a voltes còncava, a voltes convexa-
en passar cada pàgina. Imagino
la perplexitat de tots aquells éssers
que van néixer amb l'ànima de paper
-posem els corcs, les aranyes, els àcars,
els insomnes que xuclen la sang blanca
de la cel·lulosa- quan no existeixin
llibres a les lleixes. Penso també,
és clar, en els avantatges derivats
del canvi: les cases s'eixamplaran,
s'estendrà l'espai, apareixeran
parets allà on ja no les sospitàvem.
D'aquesta manera tindrem més metres
cúbics per omplir-los de solitud.
Gemma Gorga
dimarts, 9 d’agost del 2011
El temps de les cireres
El poble de les cireres està més al nord d'aquest petit país, i el tenim tan a tocar, que hauríem de pensar-lo més a prop. Com també el poble on vam sentir el cor lliure un estiu llunyà. La primera vegada que hi vam anar junts gairebé perdem el tren; un tren que ara agafem per separat. Però sempre estimaré el temps de les cireres. I sempre hi haurà llocs per descobrir més amunt d'on som; perquè aquest nord nostre és tan relatiu...
diumenge, 31 de juliol del 2011
dissabte, 23 de juliol del 2011
El pes de l'ànima
Mi alma tiene
el peso de la luz.
Tiene el peso
de la música.
Tiene el peso de la
palabra nunca
dicha, a punto, quizá, de ser dicha.
Tiene el peso de
un recuerdo. Tiene
el peso de una añoranza.
Tiene el peso de una mirada.
Pesa como pesa una ausencia.
Y la lágrima que no se ha llorado.
Tiene el inmaterial peso de
una soledad
en medio de los otros.
Clarice Lispector
dimecres, 20 de juliol del 2011
Naufragi dolç
...i com que el vent
sento mormolejar entre les bardisses,
el silenci infinit a aquesta veu
vaig comparant: i allò etern em revé
i les èpoques mortes i la d’ara
vivent, i el so que fa. Així en aquesta
immensitat se’m nega el pensament:
i naufragar m’és dolç en aquest mar.
Giacomo Leopardi
sento mormolejar entre les bardisses,
el silenci infinit a aquesta veu
vaig comparant: i allò etern em revé
i les èpoques mortes i la d’ara
vivent, i el so que fa. Així en aquesta
immensitat se’m nega el pensament:
i naufragar m’és dolç en aquest mar.
Giacomo Leopardi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)