noia del país del nord

(Tenia de fa anys aquest text en esborrany. Va per tu, Jan)

La bicicleta verda de la Mei. El barret. L'hort. Els peixos taronges. El viver i la granyota que ha aparegut avui. És molla l'aigua? El vas d'aiga fresca del pou. La pastilla de sabó de la matança del porc de fa més de vint anys. La cadira petita. L'aixada, el cavic i la galleda. Pots, olles i testos. Les mans, el treball, la teva lletra. El ganivet que vas desenterrar i amb el que tallar dóna gust. El cafè a dos quarts de quatre al Sindicat. Els elàstics blaus, la camisa de quadres, les ulleres de fil i els ulls, mirada clara i ulls de nen. La crossa i el bastó, uns peus que fan equilibris però sempre dret. En Chinot. La manta. La ràdio. La revista Alberes i tots els llibres que a l'hivern t'han abrigat gairebé com la manta de llana, la llar de foc. La canya de bufar, els troncs i les estelles: “una no fa foc, dos tampoc, tres l'encenen i quatre el mantenen.” La finestra verda, la vista al Mont i a l'hort (avui l'Oriol t'ha llaurat tots els camps i ha tret totes les males herbes!). Els empelts juganers del presseguer amb l'ametller. Les pomes de Sant Joan, les golden i aquella patata podrida. El molí, el trull, l'antic cinema. El carro. L'olivera i el pi. El cistell amb les avellanes. Els mongets i les mongetes desgranades. Les magranes. Els préssecs i aquella olor, quan queia amb la bicicleta i l'àvia em curava. Les pedres de riu que durant anys vas anar a buscar amb el carro per fer la casa. Crec que tens alguna cosa aquí a la camisa, mira! Txas, ja t'he tocat el nas, però tu tens més ritme entonant amb la cullera el “Nas de barraca sant Boi, toca la petaca, bon noi” Simpàtic, murri, petit i exorit, avi Joan, Jan, Juanito; és diumenge a l'hora de dinar, puges a poc a poc els escalons tot afeitat i jo t'escric per poder-te amanyagar. Tranquil que et guardo un tros de pa! De postres, hi ha compota. Perquè les paraules no ho són tot i hi ha moltes maneres d'estimar.

“Quan sigui mort, una làpida que posi: aquí descansen la Lola i en Joan, que es van estimar molt, i ara continuaran”