Miraràs l'horitzó, i a les mans et floriran els dubtes.
Treure el tap del bolígraf, sobrevolar les tecles, moure els dits en l'aire. Fer un glop, respirar a fons, anar-hi. Sentir com els nervis fan cercles a la panxa i a les mans. Obrir la porta, pujar les persianes. Quan és el moment, mantenir per uns segons el pols al silenci, que apunta amb el dit. Tres, dos, un i...
I segueix la vida i segueixen florint els dubtes...
ResponElimina"obrim, la porta i pugem les persianes": obrim la ment, obrim el cor, obrim els ulls, deixem invadir-nos...
ResponEliminaL'altre dia vaig pujar les persianes, i seguidament, a l'entrar, les van baixar. Catxim dena, són uns piquets! ;-)
ResponElimina"Infla't d'aire els pulmons / Obre bé els ulls / Fes treballar el cap / controla el cor / No tanques mai la boca / Crida ben fort / Deixa't anar / Dóna't tot tu". Ovidi Montllor