dimecres, 16 d’octubre de 2013

Tardors i altres llums


"Se diría que aquí no pasa nada,
pero un silencio súbito ilumina el prodigio:
ha pasado
un ángel
que se llamaba luz, o fuego, o vida"


Caminàvem en fila índia i, girant la vista, el vaig veure: un indici de tardor al bosc del poble de les tres as. Això va fer que perdés per un moment l'expedició, però instants després vaig poder reincorporar-me al grup i seguir amb atenció les explicacions sobre plantes medicinals. Vaig pensar que a l'arribar a casa, guardaria branquillons i fulles recollides amb la tècnica de cel·lo sobre full blanc. O potser no, potser seria millor no agafar res i tornar. Però això primer, imagino, és el que deuria fer en els temps en què ens delíem per realitzar una troballa arqueològica al pati, o quan "conferència" significava anar a classes de repàs.

Aquell matí, allà, hi havia un sol que em tocava l'esquena i un aire fred que em recorria el cos que em van fer molt feliç. Més o menys com encendre la primera llar de foc, com la parada de brocanters dels dimarts, que m'esperona a agafar el metro; com el dia que algú es va parar al semàfor per compartir el seu paraigua amb mi, o com les mans i els ulls dels nens petits i la gent gran. O com els berberetxos, es clar.


Que li'n diguin primavera d'hivern, a la tardor, m'agrada. També ho pensava un matí de la setmana passada, quan en J. em va convidar a esmorzar al bar de la plaça (després d'haver-lo salvat de dormir una nit al ras o d'haver d'esperar el nitbus, ai las!). Vam fer una foto plena de rajos de llum, però no una llum d'estiu, no, no, una llum serena de tardor. Una llum de Roma, que no es pot filtrar més que per les persianes de l'habitació dels llibres, dels trens i de tardors que no trenquen branques, perquè no prometen res, i perquè el temps no funciona així. Que com funciona? Bé, no ho sé, quines coses de preguntar! Però de vegades la tardor roda així, sense avisar, i la llum que ens envolta neix aquí al nostre costat.

2 comentaris:

  1. El meu cunyadet li diu conferències, a les classes de repàs! Em fa molta gràcia!
    Primavera d'hivern, sona màgic... Tu també ets una mica tardor. T'escoles i dones claror. M'encanta llegir-te! I els berberetxos! I demano birra aviat =)

    ResponSuprimeix