Trinxeres

"Cal haver penetrat la veritat dels ulls sense fons de tants i tants exiliats; cal haver-te remuntat amb ells, dins del seu passat, quan, gairebé com ara, creien que el futur seria d'ells; cal haver sentit durant vespre sencers la remor de les seves veus quan, explicant la seva vida privada, et referien al trencaclosques perdut dels somnis col·lectius; cal pensar en els que han mort i en els que sobreviuen encara, en els que ens ho han fet possible, en els que, gairebé muts, ens han ajudat a guanyar la paraula; cal tot això, doncs, perquè cridis que sí, que ara sí, que no retornin els anys de la por gelada (...) Per això, encara hi ha coses que no m'agraden". Montserrat Roig

La nit ajunta els colors

Vestit vermell

He ballat damunt d’un terrat,
com un llençol blanc nuclear...

Ivette Nadal canta a l'esquena d'un elefant

La ciutat per un forat

...per mirar-te millor.

El meu món dins la maleta

 

Tu no saps com jo voldria

retornar a la nostra Itàlia,

ser capaç de reduir de nou

el meu món dins la maleta

i dir de nou adéu a tantes coses,

com ja vam fer una vegada,

per endinsar-nos de nou en un país

del qual calia aprendre totes les paraules

i de nou carregar-nos d'il·lusions i de dubtes.

Sí, voldria agafar el bitllet

per a un país com tots però encara inèdit per a mi,

del qual només n'hagués vist la silueta

de colors innocents sobre el paper escolar un mapa

i anar-hi, a fer-lo meu i a fer-lo teu,

construir fets i paraules amb tu,

trobar-m'hi en blanc i nu

com el nen quan arriba al món

i només observa per aprendre

les formes i els colors i els noms

i es passa un bon temps

només podent anomenar les coses

sense poder matisar ni verbs ni sentiments.

Com voldria ser capaç

de sintetitzar el passat

fins que em cabés tot

endreçat a la butxaca

i prendre't pel braç per

retornar de nou amb tu a Itàlia.

Ricard Creus, "Tornar a nosaltres mateixos"

No traduirem la saudade

Hi ha tramvies que descarrilen a les cantonades i una ciutat que trontolla amb el vent, avions com ocells que volen ben arran i esglaons per arribar al mirador, on la tarda pinta de taronja les teulades. Lletres picades a màquina saltant per les pedres que fan pilonets al terra. Roba estesa, habitacions deshabitades, herbes que desafien les parets. Trànsit i desert de tramvies i desassossec. Tinc un bitllet per a la Rua dos Douradores. Em concedeixes aquest trajecte? Prometo no traduir la saudade. Podem fer un cafè amb aquella aroma de tabaqueria, o intentar rimar ginjinha amb sardinha en carrers vestits de festa. La vida tindrà la força d'un fado. No hi haurà terratrèmol que pugui destrossar Lisboa a les 9:20 del matí.

Ordre i aventura

   Miraràs l'horitzó, i a les mans et floriran els dubtes.

Treure el tap del bolígraf, sobrevolar les tecles, moure els dits en l'aire. Fer un glop, respirar a fons, anar-hi. Sentir com els nervis fan cercles a la panxa i a les mans. Obrir la porta, pujar les persianes. Quan és el moment, mantenir per uns segons el pols al silenci, que apunta amb el dit. Tres, dos, un i...