La piru(l)eta

La pirueta
de l'íntima revolta
ens allibera.

Joana Raspall

Llegidora

Llegidora 

d'absències i naufragis,

secreta com els límits que s'ignoren,

poma de sol tendríssima dins l'ombra,

gotim de blau damunt dels núvols,

això voldria ser.

Felícia Fuster

I damunt teu la lluna és com una plaça buida...

         

I damunt teu la lluna és com una plaça buida. 
Sense cap font, és cert. Però la pedra és la mateixa.

De mica en mica, un camí amic

Un matí m'agradaria anar a Sant Aniol de Finestres. I a Biure. Tu rius i m'etzibes: després vols que ens arribem fins a Ultramort?
Encabat, encabat...!

I anem fent
de mica en mica, un camí amic.

A l'espill del sud

A l'espill del sud es lleva la vida

amb forma de noia. Dolor i desig.

Exposa a la llum tot el sensible

i el límit no és altre que la nit anterior.

S'aixeca i s'observa reflectida en pintures

que canvien al ritme del seu íntim món.

Camp de batalla, bosc salvatge i oasi.

Alhora. Per sempre. A cada segon.

Camina descalça per la cambra pròpia,

trepitja suaument la meitat d'un mitjó

i somriu la troballa amb sana ironia,

doncs ja mai aparella, sols combina colors.

Qui sap el que vol quan tot és possible?

Maduixa en potència. Univers i pupila.

Desperta.

Respira.

Naoi Quidam

Papers a l'aguait

Al carrer, una caixa de cartró amb un plec de fulls sobre física aplicada. Al prestatge, una Teoria dels cossos que vaig comprar per un euro a l'estació de França i un bitllet de tren que fa de punt de llibre. A la taula d'un bar, un tovalló amb quatre esgrigots. A la de P4, un conte per explicar. A la bossa d'escombraries, secretament una gran i vermella rosa de paper per circular de mà en mà. A la butxaca del jersei negre amb caputxa, fragments minúsculs i indesxifrables triturats per la rentadora. A la bústia, factures i una postal. Al moneder, superàvit de paperets que hauria de tirar. A la paperera, mil dibuixos rebregats. A l'estanteria, un diari de just ara fa un any. A la paret, ocells en origami. A l'ordinador, pàgines i pàgines i pàgines. Al cim de l'escriptori, una nota de color groc i una llibreta taronja mig esberlada. Al llit, llibres que dormen amb mi.

Al terrat, la roba que es mulla. Al reproductor,  un disc ("Tempest") i una cançó ("Agua y horizonte"). Sota la tauleta de nit, una ampolla plena d'aire. A la tassa divertida, un te que es nega però es rescata. Al pont, cabells regalimant coll avall. A la botiga, paraigues que no duc. A l'aquari, peixos de ciutat. A l'hort, sistemes de regadiu. A la font, aigua ben fresca. Als peus, una galleda. A dins, dolls d'aiguardent. A fora, un assecador. O potser el dins és de secà i es rega quan a fora plou. Papers a l'aguait o papers mullats, potser. Però tenen l'aigua clara, aquarel·la.

A les ales

Les d'Ícar estan fetes de cera i les de fada desprenen pols, com les de papallona. Les d'avió són com les d'ocell i les de colibrí, d'helicòpter. Les de vela s'hissen amb el vent i les delta volten amb trapezi. L'auriga vol les del carro i les de Pegàs són també una constel·lació. Les de la Victòria inspiren coratge i s'escriuen a dins, les de fortalesa. Les de la flor són les fulles i les de la barca els rems. Hermes les té als peus i les de Cupido són una invenció. Però és que són infinites les de la imaginació. Ah! Les ales nord se saluden amb "holes" amb les ales sud i les d'exclamació van amb h. Hala, doncs, a volar!