Ordre i aventura

   Miraràs l'horitzó, i a les mans et floriran els dubtes.

Treure el tap del bolígraf, sobrevolar les tecles, moure els dits en l'aire. Fer un glop, respirar a fons, anar-hi. Sentir com els nervis fan cercles a la panxa i a les mans. Obrir la porta, pujar les persianes. Quan és el moment, mantenir per uns segons el pols al silenci, que apunta amb el dit. Tres, dos, un i...

Viatge a Icària

Les lleganyes no han tingut temps de fer el seu niu que el despertador ja sona sense donar cap mena de treva. La gata obre la porta de l'habitació i ensopeguem; ens espantem mutuament, tot i que ella fa un salt més pronunciat. Reconec que sovint el cafè se'm vessa, i mentre preparo les coses, em repeteixo que avui sí, avui aniré a dormir més aviat. Surto al carrer en aquell moment en què és una mica fosc, però ja comença a clarejar. Malgrat els ulls mig clucs i les parpelles intermitents, puc veure com les faroles es van apagant, però la lluna encara mostra el seu perfil. M'assec a les escales, on s'hi apleguen els coneguts de matí i son, que també esperen que l'autobús apareixi des del revolt i enfili la baixada. I arriba, i hi pujo, i poc a poc els ulls es van obrint, i poso rumb a Icària. Icària és una illa grega i una altra d'imaginada, un institut, un parc, un cinema, un carrer, un llibre, una utopia amb regust francès i aire empordanès. Icària és també un bell viatge.

Som-hi, somiadors

No va bebido, va soñador. Está atento a lo inexistente; tal vez espere todavía. Que los dioses, si son justos en su injusticia, nos conserven los sueños, incluso si son triviales. Hoy, que todavía no soy viejo, puedo soñar con islas del sur y con Indias imposibles; mañana tal vez me sea concedio, por los mismos dioses, el sueño de ser dueño de un estanco pequeño, o jubilado en una casa de los alrededores. Todos los sueños son el mismo sueño, porque todos son sueños. Que los dioses me cambien los sueños, pero no el don de soñar. Fernando Pessoa

Lucio Dalla

 

Conosco un posto nel mio cuore
dove tira sempre il vento...

Cal que neixin flors a cada instant

Com la veu de l'aigua

"Revolució"

Com casa netejada
Com sòl escombrat
Com porta oberta

Com pur inici
Com temps nou
Sense taca ni vici

Com la veu del mar
Interior d’un poble

Com pàgina en blanc
On el poema emergeix

Com arquitectura
De l’home que aixeca
La seva habitació.

Sophia de Mello Breyner Andersen

Abric de paraules

 



...y para una vez al menos
tropezar con una piedra,
mojarse con alguna lluvia,
perder la llave en la hierba;
y dirigir la mirada tras una chispa en el viento;
y sin cesar no saber
algo importante.

Vam entrar a l'any nou saltant i amb la boca plena de raïms. Ens van dir que és tradició d'un país nord enllà, i em va semblar una bona manera de canviar l'1 pel 2. Mentre els peus aterraven, tot de focs artificials sortien disparats cap al cel de Berlín. També sortien espurnes de l'edifici del davant, que eren com punts de llum. M'ho mirava des d'un balcó petit on els fumadors s'hi aplegaven per consumir les primeres calades de fum i fred. Una fred que també es colava, capa per capa i a poc a poc, per tota la roba que ens cobria. Per cert, final i inici d'any sempre són un bon moment per saltar, però mira, tenim tres-cents seixanta-quatre dies més per provar de ser uns grans saltimbanquis.

Però ara que ja fa un mes que hem estrenat calendari, i que del refredat passem a un xic de grip, la fred ens arriba en forma de lleugers polsims de neu. Em comuniquen que al petit país, la tramuntana li manté el pols. I ja em sembla bé: resistència empordanesa. Aquesta onada no és una guerra freda, però ens troba congelats. No estem sorpresos, però tampoc no estem preparats. I tot trontolla, però anem tirant. I en algun tros d'algun diari, amb quatre dades copiades d'algun lloc, s'hi informa que la poeta Wislawa Szymborska s'ha mort. Se'n va quan fa més fred, però ens deixa un abric de paraules. I penso que potser sí, que les paraules -les que s'escriuen en lletra petita- ens podran abrigar de veritat.

Estimo altament aquestes dues petites paraules: "no sé". 
Petites, però dotades d'ales per al vol.
Wislawa Szymborska